Fa mesos que no
escric res al meu bloc i tinc un motiu de pes: acabo de ser mare.
El meu fill ja té
quatre mesos (bé, en tenia quatre quan vaig començar a escriure l’entrada, però
ara ja en té cinc!), que és el que solen durar les baixes maternals en aquest
país. Però si treballes per compte propi, com és el meu cas, no convé
allargar-ho tant per motius evidents. Jo em vaig agafar un mes de baixa per
maternitat.
No sé què fan les
altres traductores quan tenen fills i volia escriure aquest article per
poder-ne parlar i, si fos possible, obrir una mica de debat.
Com a
professional lliberal, mai no he tingut la tranquil·litat d'una feina
"estable". Encara que la facturació sigui regular, sempre hi ha la
possibilitat que els clients s'esfumin de cop i, d'un dia per l'altre, tot
quedi en res. Per tant, he agafat el costum d'estalviar molt i tenir molt
present que una mala època pot arribar en qualsevol moment.
La situació
econòmica s’està fent cada cop més dura de suportar. Si bé al principi de la recessió
no en vaig notar els efectes, ha arribat un punt que sembla impossible no
veure-s’hi immers: el volum de feina ha disminuït, les tarifes es mantenen
congelades i em demanen descomptes sempre que n’hi ha ocasió.
A més, tinc la
sensació que alguns clients m’envien menys feina des que sóc mare. Potser
pensen que no compliré els terminis si el nen es posa malalt o falla la cangur
(el pare o la iaia) o que, per ser mare, tindré el cap en un altre lloc i no
traduiré tan bé com abans.
Els propers mesos
seguiré observant la reacció dels clients, a veure si la meva teoria és certa o
només és un efecte més de la davallada general de feina.
Però no tot són
inconvenients. Des que vaig tenir el nen treballo mitja jornada, només al matí,
la qual cosa m'obliga a rendir més i aprofitar al màxim el temps. M'he adonat
que algunes de les meves capacitats han millorat i puc centrar-me en un text
sense interrupcions (els petits capricis de llegir un article interessant al
diari o mirar què diuen els companys al Twitter) perquè sóc molt conscient del
privilegi de tenir temps per a mi. Aquesta és la part positiva: de manera
natural, o gràcies a l’ajuda inconscient del meu nen, he après a gestionar
millor el temps.
Amb la
maternitat, es produeix un canvi en l’estructura i la química cerebral que fa
que les mares pensem sempre en la nostra cria i la protegim i l’estimem per
damunt de tot. En el meu cas, sóc molt conscient que hi ha hagut canvis al meu
cervell. Quan estic amb el meu fill i intento fer alguna cosa que requereix un
mínim esforç intel·lectual, encara que sigui senzill, com organitzar un
esdeveniment o fer una llista mental de coses pendents, tot sembla molt més
complicat, m’oblido fàcilment de coses i, quan acabo, m’adono que estic mentalment
esgotada.
Si el nen no és
amb mi, però, continuo tenint capacitat de concentració i fins i tot diria que
se m’han aguditzat alguns sentits. A més, agraeixo molt les tasques que
m’obliguen a pensar en el món exterior, més enllà del meu fill. Després em
sento més desperta, més contenta i més capaç d’oferir estímuls interessants al nen.
Traduir és una
activitat mental que m’agrada molt perquè em permet llegir molt (sí, a vegades
tradueixo coses interessants!). És com una finestra al món i, per entendre el
que s’hi veu, haig de dedicar-hi tota l’atenció. Sempre és un repte estimulant
i, quan resolc les complicacions que pugui trobar, em queda un regust de
satisfacció i serenitat.
Bé, com a
conclusió, només se m’acut dir que tenir un fill és magnífic. Sobretot, si tens
temps per gaudir-ne. I, gràcies a aquesta professió, em puc organitzar les
hores per dedicar-li un munt d’estones, de somriures i de jocs al dia!
Traductores: us
animo a tenir fills!!
