Sempre m'han agradat els idiomes i les persones d'altres països.
Quan era petita solia estiuejar a la costa, en un lloc que s'omplia d'alemanys, italians, holandesos, francesos, anglesos i altres "espècies" que resultaven molt exòtiques per a una nena de quatre anys. Recordo que un dia vaig conèixer un nen holandès de procedència indonèsia, el Sasha, i vaig intentar parlar amb ell. Segurament aquell estiu vaig aprendre la meva primera paraula en un idioma estranger. "Come!", va dir el Sasha, i jo vaig interpretar que volia que anés a veure alguna cosa amb ell. Des de llavors, vaig començar a utilitzar aquesta nova síl•laba per córrer platja amunt i platja avall amb el meu amic. Li deia "come" i ens n'anàvem junts a jugar amb alguna troballa: un cranc, un palet de gelat, una pedra de colors... Em semblava tan increïble que no necessitava res més per comunicar-me amb el Sasha. Quin descobriment!
Ha plogut molt des d'aquell estiu, però d'alguna manera segueixo sentint la mateixa emoció quan veig que sóc capaç de comunicar-me amb persones d'altres cultures. Per això vaig decidir estudiar traducció.
Més endavant, vaig triar viatjar i aprendre idiomes nous. No és senzill entendre el significat d'una frase fora de context, i tampoc no és fàcil comprendre un idioma si no coneixem la cultura que l'envolta.
Vaig estudiar anglès als Estats Units, Gran Bretanya i, sobretot, Irlanda, on em vaig llicenciar en Llengües Aplicades i em vaig especialitzar en Traducció. Segueixo estudiant noves llengües i no sé si em cansaré mai de fer-ho.
